Estimada Dana, mai un adeu…

La Dana va marxar ahir acompanyada de tots els que l’estimem. No hi cabia més amor per envoltar-la, ni més abraçades, ni més petons, ni més cançons acaronant el seu llit…va viure com una reina i va marxar com una reina, majestuosa, celestial.

Secrets revelats a l’orella que ella s’ha endut al seu lloc de pau, on la terra s’ajunta amb el cel per definir l’horitzó. Sobre la seva terra tornarà a créixer la vida i una querubina blanca donarà pas al dia.

Quantes coses xiuxiuegem quan el temps se’ns regalima d’entre els dits, quan volem retenir el que ja no és nostre. Què no faríem per aturar el temps, per tornar a viure una i altra vegada cada instant de felicitat, però la vida és efímera i al final del camí ens hem de quedar amb els tresors que ens ha deixat tota una vida.

Volem recordar a la Dana tal com era, lliure, feliç, àngel i dimonia, n’estem segurs que allà on va posarà ordre, la sargenta sap molt bé com fer-ho.

El que hem viscut, el que hem rebut, totes aquelles experiències van donant forma a la vida i ens converteix en el que som. A la Dana totes aquestes vivències, amb el seu entorn, amb la seva família, l’han convertit sempre en una gossa feliç i ha marxat tal com ha viscut.

El seu record ens acompanyarà sempre. Quin orgull per nosaltres haver format part de la seva vida.

Moltes gràcies Dolors, Dani, Eli, Xesco i tots els que heu format part del seu retorn a un món de veritat, impossible desitjar una família millor per a ella, us ha estimat amb tanta intensitat que no ha marxat fins que no ha completat tot el que havia de fer abans.

Dana, t’estimarem sempre galmarina bonica.

«La brisa em portarà la teva olor i jo m’acostaré a tu, com ho feu vosaltres.
Et trobaré en el silenci del després, arraulida en el teu somni.
Caminaré sobre la teva terra fins escoltar-te, i et diré deixa’m entrar.
Sentiré sota els meus peus com tremola l’infinit: acaba d’acollir a una reina»

Enllaç a Fecebook