Bon viatge BELLA AMBA!

Tornem a acomiadar-nos i alhora a dir fins a sempre reina del cel.
Ahir l’Amba ens va deixar amb el cor encongit de pena, no vàrem poder retenir-la amb nosaltres. Sabem que ha marxat d’aquest món acompanyada de una magnífica família i envoltada d’amor.
Vola lliure que molts t’esperen allà dalt
Aquí us deixem les paraules que la seva família ha escrit per la nostra estimada nena.
__________

La vida és un misteri.
Podríem estar molt enfadats, sentir que ni l’Amba ni nosaltres ens mereixíem això, endurir els nostres cors i clamar als quatre vents que la vida és injusta i cruel… Però no ho farem, aquest no és el camí que la bella i dolça Amba caminava, ni el de l’Uma, ni el del Biat, ni el de cap dels nostres animalets estimats. Ells constantment ens ensenyen a gaudir del present, que és l’únic que tenim, i a acceptar-lo tal i com ve, a viure contents, a meravellar-nos amb les petites coses, a fer de cada moment una aventura i un joc, a aprendre que fins i tot en els moments més tristos hi ha un espai per l’alegria; ells són els nostres mestres, els guardians del nostre ésser.
La bella Amba va venir a parar amb nosaltres i ella i l’Uma han alegrat els nostres cors, han omplert de color i diversió les nostres vides. Un mes, dos mesos, un any, una dècada… quant temps no importa, el que compta és l’alegria i l’amor compartits, aquells meravellosos passejos, el soroll de les seves joguines en despertar i fer mandres tots junts al llit, les migdiades al solet, les carícies infinites i llepadetes que tantes pessigolles fan… un dia, un mes, un any poden ser el mateix. La bella Amba ha estat amb nosaltres dos mesos que han estat tota una vida sencera i plena i ara l’acompanyem i l’ajudem a continuar el seu camí enviant-li els millors pensaments i tot l’amor que ens hem donat, que no s’acaba, només pot créixer més.
No cal enfadar-se, el temps compartit ha estat massa bonic. La bella Amba ens vol contents, i la seva germaneta Uma ja s’ha posat en marxa per vetllar per nosaltres i recordar-nos que la vida és bella, la vida és Amba, i la mort no és res més que un canvi de vestit, ja que res es perd, només es transforma. Ens tornarem a trobar, Amba estimada. Has estat un regal preciós. Gràcies per haver-nos triat, gràcies per haver-nos donat tant, gràcies per la teva dolça i tendra presència, procurarem honrar el teu record amb els millors pensaments, en cada paraula tendra, en cada gest amorós hi seràs tu.

Papi Hugo, mami Clàudia, germanetes Uma, Chiti i Sita.

http://delectoralector.blogspot.com/2010/05/el-buscador-jorge-bucay.html